Hidrocarburs
saturats
Hidrocarburs
insaturats
Hidrocarburs
cíclics
Hidrocarburs
aromātics
Derivats
halogenats
Alcohols
i fenols

Čters

Aldehids
i cetones
Ācids
carboxílˇlics
Derivats
d'ācid
Amines
Amides
Nitrils
Nitroderivats
Resum nomenclatura

 Exercicis

Formulaciķ orgānica(IX)

Ācids carboxílˇlics

Sķn composts que contenen el grup funcional carboxil sobre un carboni primari. Es pot representar indiferentment com:

  • S'anomenen comenįant amb ācid i a continuaciķ el nom de la cadena principal acabada en -oic.
  • Si el grup ācid no es pot incloure dins la cadena principal (cicles, ...), s'empra la terminaciķ -carboxílic, que inclou el carboni del grup ācid.
  • Si la cadena té dues funcions ācid es posa dioic. Si en tengučs tres o més, dues s'anomenarien dins la cadena principal acabada en oic i les altres s'anomenarien com a substituents amb el prefix carboxi.
  • La numeraciķ de la cadena es comenįa sempre pel carboni de l'ācid ja que és la funciķ preferent damunt totes les altres.

Exemples:

H-COOH ācid metanoic o ācid fōrmic
CH3-COOH ācid etanoic o ācid acčtic
CH3-CH2-CH2-COOH ācid butanoic o ācid butíric
HOOC-COOH ācid etandioc o ācid oxālic
CH2=CH-COOH ācid propenoic o ācid acrílic
HOOC-CH2-COOH ācid propandioic o ācid malōnic
ācid propan-1,2,3-tricarboxílic o
ācid 3-carboxipentandioic
ācid benzencarboxílic o benzoic
ācid o-benzendicarboxílic o ftālic

EXERCICIS

  1. Formula: a) ācid propanoic (propiōnic); b) ācid butandioic o ācid succínic; c) ācid butendioic ( maleic i fumāric); d) ācid 2-hidroxipropanoic o ācid lāctic; e) ācid 3-carboxi-3-hidroxipentandioic o ācid cítric; f) ācid ciclopentancarboxílic; g) ācid 7-formil-5-oxoheptanoic; h) ācid o-hidroxibenzoic o ācid salicílic.
  2. Anomena:

    CH3-CH=CH-COOH CCl3-COOH
    CHO-CHOH-COOH CH3-CO-COOH

     
  3. a) Els ācids saturats que contenen fins a 8 carbonis tenen unes olors molt fortes, algunes d'elles molt desagradables. El nostre metabolisme en produeix en quantitats molt petites i solen estar presents a la nostra pell, contribuint a crear el nostre particular "olor corporal", que permet, per exemple, als cans diferenciar-nos d'altres persones. Formula aquests ācids (fins a 8 carbonis) i cerca'n informaciķ, especialment dels dos més petits.
    b) Altres ācids estan presents en el nostre metabolisme o interfereixen amb ell com a vitamines, fārmacs... Cerca informaciķ dels ācids de l'exercici 1 que tenen el nom vulgar en negreta.
    c) Un altre tipus d'ācids molt importants a nivell biolōgic sķn els ācids grassos, que formen, juntament amb la glicerina, els greixos animals i vegetals (olis). Formula els següents: ācid oleic (octadec-
    9-enoic), ācid linoleic (octadeca-9,12-dienoic), ācid palmític (hexadecanoic) i ācid esteāric (octadecanoic), els principals components dels triglicčrids de l'oli d'oliva.

pāgina anterior
inici pāgina
pāgina següent