|
Oxosals
Es
poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen
per un metall. Es poden considerar formades per un anió, que prové de
l'oxoàcid per pèrdua dels hidrògens, i un catió metàl·lic en una
proporció adequada per aconseguir la neutralitat de càrrega. En
realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'anió i del
metall (consultau l'apartat d'ions).
# Amb la nomenclatura tradicional, s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per at i it respectivament, i a continuació de
+ el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de
càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà
carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit...
| anió
| catió
|
| | CaCO3 | CO32-
| Ca2+
| carbonat de calci
| Fe(NO3)3
| NO3-
| Fe3+
| nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
| Al2(SO4)3
| SO42-
| Al3+
| sulfat d'alumini
| K2Cr2O7
| Cr2O72-
| K+
| dicromat de potassi
|
# Amb la nomenclatura de composició o
estequiomètrica, s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb
prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb
el prefix multiplicador adient, si s'escau.
| CaCO3 | trioxidcarbonat de calci
| Fe(NO3)3
| tris(trioxidnitrat) de ferro
| Al2(SO4)3
| tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
| K2Cr2O7
| heptaoxiddicromat de dipotassi
|
# Amb la nomenclatura d'addició, s'anomena
l'anió indicant la seva càrrega i a continuacio el catió, indicant el
nombre de càrrega si cal.
| CaCO3 | trioxidcarbonat(2-) de calci
| Fe(NO3)3
| trioxidnitrat(1-) de ferro(3+)
| Al2(SO4)3
| tetraoxidsulfat(2-) d'alumini
|
# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint
els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra
del tot.
Exemples:
|
àcid del qual prové
|
|
|
| sulfat
de sodi |
(àcid
sulfúric H2SO4) |
Na2SO4 |
|
| sulfit
de calci |
(àcid
sulfurós H2SO3) |
Ca2(SO3)2 |
CaSO3 |
| carbonat
de ferro(III) |
H2CO3 |
Fe2(CO3)3 |
|
| nitrit
de bari |
HNO2 |
Ba(NO2)2 |
|
| fosfat
d'amoni |
H3PO4 |
(NH4)3PO4 |
|
| dicromat
de potassi |
H2Cr2O7 |
K2Cr2O7 |
|
| silicat
de platí(II) |
H4SiO4 |
Pt2SiO4 |
|
| borat
d'estronci |
H3BO3 |
Sr3(BO3)2 |
|
| metaarsenit
de coure(II) |
HAsO2 |
Cu(AsO2)2 |
|
| nitrat
de plata |
HNO3 |
AgNO3 |
|
| fosfit
de zinc |
H3PO3 |
Zn3(PO3)2 |
|
EXERCICIS:
1. Formula:
clorit de níquel(III), perclorat potàssic, carbonat de calci, sulfit de
ferro(II), permanganat de potassi, silicat d'alumini, trioxidiodat
de liti, disulfat de coure(II), fosfat d'alumini, seleniat de
crom(III), hipoclorit de liti, difosfit de sodi, sulfat de bari,
manganat de crom(II), borat de cobalt(II).
2. Anomena:
Zn(NO3)2, Ag2CO3, Co(ClO4)3,
Cd(IO)2, SnSO3, K2CrO4,
(NH4)2SO4, BaSO4, NH4NO2.
3. Investiga
el que puguis sobre la pedra calcària, la calcita, el marbre, el guix
i el lleixiu.
Sals
àcides
Són sals que contenen algun àtom d'hidrogen que no ha estat substituït
pel metall. Per exemple, a partir de l'àcid sulfúric, podem formar una
sal substituint tan sols un dels hidrògens per un metall, potassi per
exemple:
K H SO4
# A la nomenclatura clàssica, s'anomenen posant el prefix hidrogen davant el nom de
la sal.
Exemples:
| hidrogensulfat de potassi |
KHSO4 |
| bicarbonat
sòdic o hidrogencarbonat de sodi |
NaHCO3 |
| hidrogenfosfat
de bari |
BaHPO4 |
| dihidrogenborat
de rubidi |
RbH2BO3 |
| hidrogencarbonat
de calci |
Ca(HCO3)2 |
| hidrogensulfur
de sodi |
NaHS |
| hidrogenselenur
de mercuri(II) |
Hg(HSe)2 |
EXERCICI: Cerca informació sobre els components dels antiàcids que es venen
a les apotecaries.
Sals dobles
(optatiu, només per a segon de batxillerat)
Estan formades per un anió i dos cations, generalment metàl·lics.
# S'anomena primer l'anió seguit dels cations per ordre alfabètic.
Exemples:
| sulfat
de potassi i sodi |
KNaSO4 |
| clorur
de beril·li i liti |
BeLiCl3 |
| carbonat
de calci i magnesi |
CaMg(CO3)2 |
| fosfat
de cobalt (II) i sodi |
CoNaPO4 |
Sals hidratades
(hidrats)
Són sals que es presenten amb algunes molècules d'aigua a la seva estructura
cristal·lina. Moltes sals comercials són hidrats i aquest
fet repercuteix molt sobre la seva massa molecular.
# S'anomenen afegint darrera el nom de la sal, el mot hidrat precedit
del prefix que indiqui el nombre de molècules d'aigua existents a la
seva estructura.
Exemples:
| sulfat
de magnessi heptahidrat |
MgSO4
·7H2O |
| clorur
de ferro (III) hexahidrat |
FeCl3
·6H2O |
| carbonat
de sodi decahidrat |
Na2CO3
·10H2O |
| sulfat
de coure (II) pentahidrat |
CuSO4
·5H2O |
Peroxoàcids
i peroxosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Són
àcids que resulten de substituir un espècie O2- (oxid) per
l'agrupació peròxid (O22-)
# S'anomenen afegint el prefix peroxo al nom de l'àcid.
Exemples:
àcid peroxosulfúric H2SO5
peroxosulfat de potassi K2SO5
àcid peroxobòric H3BO4
peroxoborat sòdic Na3BO4
Tioàcids
i tiosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Són
àcids que han canviat un O2- per un grup S2-.
# S'anomenen afegint el
prefix tio al nom de l'àcid.
Exemple:
àcid tiosulfúric H2S2O3
tiosulfatsòdic
Na2S2O3
Sals bàsiques (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Estan formades per un catió i dos anions, un dels quals és l'hidròxid.
# S'anomenen igual que les sals àcides canviant el prefix hidrogen per hidroxi.
Exemples:
hidroxinitrat
de magnesi MgNO3OH
hidroxiclorur de calci
CaClOH
hidroxicarbonat
de ferro(III) FeCO3OH dihidroximetafosfat
d'alumini AlPO3(OH)2
|
